Pep Camps pintor autodidacte, realitzo estudis de Historia de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. En les primeres exposicions en els anys vuitanta alterno la pintura amb les instal·lacions i els performances, a partir d’una estada a Berlín em centro sobre tot en la pintura.

Pintura que va fluint per series, com trobareu en la pàgina de una forma resumida. Aquestes series que es succeeixen i es juxtaposen, utilitzen diferents maneres d’abordar la pintura, en relació al que es vol expressar. Encara que totes, tenen un “aire” que els uneix. Pintades en diferents llocs, la estada de quasi cinc anys (entre el 1987-1992) a l’Asia te una influència molt important, tan a un nivell personal, conceptual com espiritual, sense deixar de banda el interès per la fatigada Europa, que es una constant. Entenc la pintura com una forma de intentar donar unes altres visions de la realitat fora del que veiem amb els cinc sentits, un intent d’obrir altres portes. Penso que en aquests moments de confusió tan desconcertant per la gent obrir-se cap a les intuïcions es molt positiu i la pintura es un important instrument.

Es fantàstic, emocionant, que algú de cop, com la visió de un llamp, vibri en les freqüències del les pintures, com en la música, de manera que persones en llocs i moments diferents tinguin una mena de connexió més enllà de tot el circumstancial.

Si voleu fer algun comentari teniu el contacte.